Les gerds són el fruit de la gerdera, un arbust de la família de les Rosàcies que viu als països de clima temperat. És una petita fruita que té forma cònica i arrodonida. És de color vermell fosc i la superfície exterior està coberta de pèls microscòpics, que donen al gerd un aspecte vellutat. És una fruita molt sucosa i dolça i si no està ben madura té certa acidesa. Aquesta polpa és la que envolta les seves llavors. El gerd és una fruita fràgil que necessita ser tractada amb compte. No obstant això, es congela molt bé pel que podem gaudir-ne tot l'any. Es pot menjar com fruita fresca en la seva temporada que són els mesos de juliol, agost, setembre i octubre. Es troba també com a ingredient de postres lleugers, de cremes i pastisssos. També podem elaborar xarops, melmelades, gelees, gelats i sorbets. A alguns països europeus es fa vi i vinagre amb els gerds. L'oli de llavors de gerd s'empra en la medicina natural i, de vegades, s'inclou en alguns cosmètics.

VARIETATS
Les varietats que es cultiven avui en dia provenen de l'arbre de fruits vermells o Rubus idaeus i de les varietats de color vermell i negre d'Amèrica del Nord, Rubus Strigosus (gerdera silvestre), Rubus Occidentals (gerdera begro) i Rubus neglectus (gerdera porpra ).

PROPIETATS NUTRICIONALS
És una fruita que aporta una quantitat destacable de fibra, que millora el trànsit intestinal. Constitueix una bona font de vitamina C, àcid cítric i àcid elàgic, flavonoides i folats, minerals com el potassi, el magnesi i el calci, aquest últim de pitjor aprofitament que el que procedeix dels lactis o altres aliments que són bona font d'aquest mineral. La vitamina C té acció antioxidant, igual que l'àcid elàgic i els flavonoides (pigments vegetals). Aquesta vitamina intervé en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. L'àcid cítric, té una acció desinfectant i potencia l'acció de la vitamina C. L'àcid fòlic intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i formació d'anticossos del sistema immunològic. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós, per a l'activitat muscular normal i intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl·lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.

Amb el patrocini de